Avui assistim al la jornada que UGT Catalunya ha organitzat entorn al 8M.
La lluita feminista posa al centre la igualtat efectiva entre dones i homes.
Tot i que s’està avançant poc a poc encara queda molt camí per acabar amb la precarietat laboral que es pateix:
- Accés a la feina
- Bretxa salarial
- Treballs temporals ( precarització)
- No reconeixement de les tasques de cura i domèstiques.
- Terra enganxifós
- Manca de referents feministes
- Estereotips de gènere imposats
- Manca de polítiques públiques
- Sostre de vidre ( accès als càrrecs de responsabilitat)
Tot i ser més nombroses només ocupem 15% de llocs de responsabilitat davant del 85% d'homes.
A Parcs i Jardins el compromís per assolir la igualtat és present.
Però hi hauria certs aspectes socials que caldrien plantejar-nos per conscienciar-nos de la discriminació que les dones patim en general:
Que val una flexibilitat horària?
De què serveix augmentar el salari, si després les dones redueixen la seva jornada laboral per conciliar?
Per què, la majoria de casos, surt més car anar treballar que quedar-se a casa fent les tasques de cura?
Fins quan les dones hem de seguir sacrificant-nos?
Per què el nostre temps d’oci és inferior al dels homes?
La nostra vida es precaritza
Cal una Organització del treball que permeti flexibilitat i conciliar la vida de les dones.
I només s’aconseguirà quan socialment es reconegui la discriminació que portem patint durant segles.
No tenim por al lloc de treball tenim por a no poder conciliar.
Si treballem Juntes i junts ho aconseguirem.
Feminisme és igualtat!
Visca la lluita feminista!
💜💪🏾💜💪💜💪🏼💜
Salut!
🤝🏽
