Una vegada aprovats els acords de "Pla d'estabilització" al Desembre de 2021 i l’acord per "Una administració pública del siglo XXI" al 17 de Novembre del 2022 en el que es contempla que l'administració pot autoritzar l'augment de la seva taxa específica adicional amb caracter extraordinari ( o sigui ara o mai) aquesta secció sindical ens vam posar en contacte amb la Direcció de l’institut per iniciar els tràmits.
I així va ser com la Direcció va realitzar un informe justificatiu per demanar al Ministerio de trabajo les 161 places que ens corresponen segons la Ley 20/2021.
La resposta del Ministerio va ser, que un tant per cent de la taxa extraordinària l’havia d'otorgar el propi Ajuntament de Barcelona (o sigui 75 places) i una vegada s'aprovessin aquestes places, la resta (86 ) es podrien sol·licitar al Ministerio amb la seva corresponent tramitació.
Però és clar, la gran maquinària de la burocràcia administrativa i les eleccions municipals (al govern de Barcelona en Comú li va costar decidir-se) no van ajudar gaire i la demanda d'aquestes places va ser poc àgil.
Cal afegir que, la interventora de l’Ajuntament no va aprovar el informe justificatiu de les 75 places, per trobar-lo electoralista.
Ja amb el PSC a l'Alcaldia ens van asegurar que, seguirien amb la mateixa línia que BCNenComú, pel que fa al manteniment del verd de la ciutat. I després que la Interventora municipal finalment, donés llum verda a les 75 places faltava que aquestes s'aprovessin en la comissió de Govern, per a convertir-les en reals.
Què passa llavors? Doncs que abans de portar l'aprovació a la Comissió de Govern (hi ha una cada setmana) el Gerent Municipal, (Sr.Albert Dalmau) i el Gerent d'Organitzacio (Sr. Javier Pascual) han de donar el vist i plau.
I tot i que la taxa és una mesura del llavors Govern central de PSOE i acordada amb els sindicats d'UGT i CCOO, aquests 2 senyors són bastatnt reacis a l'aprovació de la taxa específica extraordinària, ja que són grans amants de la gestió mixta público-privada. ( Així mateix ho expressen al seu perfil de linkedin)
Al darrer Consell d’administració i primer de la legislatura d’aquest govern socialista, el representant del Comitè d'Empresa va preguntar a la Presidenta de l'Institut, sobre el compromís d'aprovació de la taxa extraordin'aria (les 75 places)
I la Sra Bonet va contestar que s’estaven negociant.
Negociant? Però si ens corresponen per LLei, estan recollides en l’acord signat pel PSOE!!!!
D’altra banda som conscients que el PSC a l’Ajuntament de Barcelona, està aplicant una sèrie de mesures als seus/seves treballadors/es en forma de retallades de drets socials i laborals. I es dedica a fer cas omís als sindicats.
Pel que fa a Parcs i Jardins ens consta que tant la Presidenta del Comitè d’Empresa, com altres seccions sindicals, han establert converses amb altres formacions municiapls, per mirar de convencer al PSC i tot recordant el compromís que va adquirir amb el manteniment del verd de Barcelona.
I de pas aprofitar per fer-li una tirada d’orelles al ple municipal, premsa i xarxes socials, fent-li veure que només disposen de 10 regidors.
Per la nostra part UGT hem sol·licitat varies vegades una reunió amb la regidora i representants del Govern Municipal PSC i encara estem esperant resposta.
No entenem com el PSOE que presumeix de ser el govern més progressista de la història, pacta amb sindicats uns acords que representen una millora per la funció pública en drets laborals i socials i en canvi el PSC, liderat pel seu "enfant terrible", es dedica a posar la mirada en l'externalització i en les retallades.
Aquestes accions portades a terme recentment per l’equip de govern del PSC ens ha fet qüestionar-nos el següent:
És el PSC progressista feminista, ecologista i defensor de la igualtat entre persones? (Tal com presumeix de ser-ho el seu partit matriu PSOE)
O pel contrari és més proper i comparteix ideologia amb el partit que li va donar suport per poder obtenir l’alcaldia?
El missatge del PSC és que Barcelona sigui la ciutat per les persones...
Però de quines persones parla exactament? De les que vivim a Barcelona? O les que només volen invertir i obtenir beneficis sense tenir en compte a les que vivim i/o treballem a Barcelona?
Sr Collboni vostè ha crescut i ha tingut una infantesa feliç, en part gràcies a Parcs i Jardins, doncs la seva mare va ser una de les primeres dones treballadores a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins.
Li demanem que reflexioni quin model de ciutat vol; doncs depén de quin trii el seu equip municipal, a les properes eleccions municipals, a l'hora d'obtenir vots, pot ser, no serà suficient participar en paellades populars, ni moure’s en bicicleta, ni anar prenent cafè pels mercats amb les veïnes.
Nosaltres som del parer que Barcelona es mereix un Ajuntament ferm amb un servei públic i de qualitat, com el de Parcs i Jardins.
Seguim fortes i forts!!!
