divendres, 16 de març del 2012

Encara no fa una setmana que Mariano Rajoy deia que la reforma laboral que ha aprovat el seu govern evitarà que tres milions més de persones vagin a l’atur. En un míting que va fer a Màlaga, va assegurar que «la reforma está destinada a crear ocupación y para que haya trabajo». De fet, el president espanyol desitja que “vuelva la ilusión de la gente y que los jóvenes tengan un horizonte de futuro”.
Deu ser per aquest motiu que hi ha gent que considera que la vaga convocada per al proper 29 de març és del tot inconvenient. Arturo Fernández, vicepresident primer de la CEOE, ha dit fa poques hores que: «la huelga es innecesaria y no es el momento de plantearla» i reconeix que: «los empresarios están encantados con el gobierno». Com tothom sap, el millor moment per a convocar vagues és quan tothom té feina, es guanya bé la vida i els drets dels treballadors són respectats.
Però tot i la il·lusió que a tots plegats ens embriaga i amb aquesta alegria que corre per les nostres venes, resulta que ara sabem que la satisfacció que demostra la CEOE no és pas perquè els vaticinis de Rajoy vagin per bon camí, sinó perquè, definitivament, el mercat laboral s’ha convertit en una casa de barrets, assumint ells el paper de madames i la resta de mortals el d’unes pobres meuques que, a més, els hi toca de pagar el beure.
Efectivament, tal i com denuncia la UGT de Catalunya, des que es va aprovar la reforma laboral, al Principat els expedients de regulació d’ocupació s’han multiplicat per tres. I per tres, també, s’han multiplicat els treballadors que, de la nit al dia, ara es veuen afectats per l’ERO de la seva empresa. I això no sembla tenir aturador. Els 15 dies anteriors a la reforma laboral es van presentar 141 ERO amb 2.051 treballadors afectats. Els 15 dies posteriors les xifres eren de 327 i 6.903 respectivament.
Però no ens hem d’amoïnar pas, cal tenir il·lusió i ser optimistes i encomanar-nos de la satisfacció dels grans empresaris espanyols i dels promotors de la reforma laboral. Al cap i a la fi, tot el que fan, desinteressadament,  és pel bé dels treballadors i aturats. I, aquesta vaga, evidentment i com queda ben demostrat, és del tot innecessària i absolutament inconvenient, ¿o potser algú ho posa en dubte?