divendres, 1 de juliol del 2022

Balanç primer semestre 2022

 

Volem donar la benvinguda al mes de Juliol i la donem també l’estiu.

Aquest estiu marca l’inici de les vacances, la calor i el relax, però també marca el tancament d’un semestre força productiu sindicalment parlant.

Primer de tot voldríem felicitar a totes les persones que han obtingut la plaça a la OPO d’auxiliar de jardineria : FELICITATS!!!!!!

Esperem que aquesta il·lusió que esteu sentint ara, per haver guanyat la plaça i passar a pertènyer a Parcs i Jardins sigui perdurable en el temps.

Doncs sembla ser, que quan ja portes uns anys amb plaça fixa, aquesta il·lusió per haver entrat a Parcs i Jardins va minvant amb els anys fins a convertir-se en un descontent creixent cap a la feina i les persones amb comandament o sense. Desitjem que a vosaltres no us passi i confiem en que sabreu valorar la vostra feina i el vostre lloc de treball, com ho heu fet fins ara. 

Donem el nostre suport i ànims a totes aquelles persones que en aquesta convocatòria no han obtingut plaça i les animem a continuar intentant-lo en totes les properes.

També ens agradaria donar molts ànims a totes les persones aspirants que es presenten demà a la prova pràctica de l’OPO d’Operari/a del verd. MOLTA SORT A TOTHOM!!!!

Volem seguir amb un recompte dels acords als que ha arribat la Direcció i el Comitè d’Empresa, des de que UGT està al càrec de la Secretaria del Comitè.

Aquests han estat:

Horari d’estiu, Ornamentació, Aprovació de les places pel Pla d’Estabilització, Gestió i reglament de les bosses, mèrits, Reconeixement lliscaments, Creacions de llocs de treball: Igualtat, Comptabilitat i nòmines, Operari/a del verd.

No han pogut formar part d’aquest primer semestre el acords de: Forestals, teletreball, vigilància Agents del verd, Agent administratiu especialitzat i Foment del Català.

Arrel de l’acord sobre les places del Pla d’estabilització que ha liderat aquesta secció sindical, UGT també hem presentat una proposta pel Foment del Català al Comitè d’empresa, esperant a que sigui acceptada per aquest i així poder presentar-la a la Direcció, per a que s’aprovi el pagament de tots els cursos de nivell de català, a qualsevol persona treballadora de Parcs i Jardins que vulgui aprendre o perfeccionar el català.

Des de UGT hem de dir que ens esperàvem més celeritat a l’hora de poder treure aquests acords endavant, però està sent complicat. 

 

Evidentment des de la Direcció tenen la paella pel mànec, però no només des de Direcció s'estan posant pals a les rodes per a que aquests acords no surtin, algunes seccions sindicals també posen els seus propis pals. Les seccions sindicals actuem per voluntat pròpia, però el curiós és, que "suposadament”, totes actuem per la unitat del Comitè.

Alguns d'aquests pals (per citar alguns) podrien ser:

Senyalar el que està malament i no fer cap tipus de proposta per arreglar-ho.

Fer mesures populistes impossibles de dur a terme ( recordem que som una empresa pública i per tant ELS DINERS SÓN PÚBLICS)

Defensar únicament les demandes dels seus/ves afiliats/des per avantposar-les al bé comú (això demostra manca de solidaritat cap a la resta del col·lectiu al que es pertany).

Iniciar discussions estèrils a les reunions del Comitè amb l’únic objectiu de no crear consens per a que no s’avanci.

No llegir-se amb anterioritat, els documents a tractar en les diferents reunions.

Negar-se a acceptar els acords per poder seguir criticant-los.

Fer preguntes capcioses per tal de frenar els acords i dilatar-los en el temps...

Des de UGT volem fer una crida al bon criteri i al seny, doncs ara, pot ser són temps tranquils, però creiem que aquesta calma és la que ve abans de la tormenta. S’espereren temps díficils a nivell autonòmic, estatal i mundial.

Per tant tot es acords als que poguem arribar ara seran més que benvinguts.

Però si seguim donant més valor al nostre melic, seguim amb l’individiualisme dels nostres ideals i perdem de vista una visió global i general que benefici a la majoria, haurem perdut l'oportunitat de millora que portàvem dècades demanant i que ara per la «cabezonaria» d’unes poques persones, deixarem escapar, amb la incertesa de no saber si aquest tren tornarà a passar alguna altra vegada.

Cést la vie...